LA ORGANITZACIÓ MILITAR CATALANA DURANT LA GUERRA DELS SEGADORS (9 de març)

Preliminar

-Evolució de la Catalunya talassocràtica a la Catalunya desarmada dels Àustries

Recursos

-Finançament:
.Importància dels diners
.Costos militars d’epoca moderna
.Fonts d’ingressos
-Les institucions militars
.Fortificacions
.Drassanes
.Cavalls
.Convocatòries de defensa
.Armes
-Base humana demogràfica

Estructura organitzativa

-Estat major
-Comandaments
-Infanteria
-Artilleria
-Cavalleria
-Marina
-Logística

Els combats: setges i batalles

-Les expugnacions a l’època moderna
.Teòrica
.La campanya militar de 1640
.Cambrils
.Les Illes
.Montjuïc
.Tarragona, 1641

Cloenda

-Consideracions generals





BIBLIOGRAFIA


1. Espino López, Antonio. “¿Existió un ejército catalán en la época moderna?”. Manuscrits, 15 (1997) 115-120.

2. Espino López, Antonio. “Las estructuras militares de los reinos hispánicos (siglos XIV-XVII): un estudio comparativo”. Revista de Historia Militar, 85 (1999) 13-40.

3. Espino López, Antonio. “Oficiales catalanes en el ejército de los Áustrias, 1635-1700”. Cuadernos de Historia Moderna, UCM, 24 (2000) 31-54.

4. Estanyol Bardera, Vicenç. El pactisme en guerra (L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1999.

5. Ettinghausen, Henry. La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’época. iv. Barcelona: Curial, 1993.

6. Florensa i Soler, Núria. El Consell de Cent. Barcelona a la Guerra dels Segadors. Barcelona: l’autora, 1996.

7. Florensa i Soler, Núria. "Les fortificacions de Barcelona, motiu de desafiament a Felip IV de Castella", en: El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat, coord. Joan Roca i Albert. Barcelona: IMHB/Proa, 1997, 41-48.

8. Florensa i Soler, Núria. “La derrota del ejército hispánico en Barcelona ‘la batalla de Montjuïc’. Antecedentes y desarrollo de la guerra”. en: Alcalá-Zamora, José; Belenguer, Ernest (coord.). Calderón de la Barca y la España del Barroco. ii. Madrid: Centro de Estudios Políticos y constitucionales / Sociedad Estatal ‘España Nuevo Milenio’, 2001, ii, 189-206.

9. Florensa i Soler, Núria; Güell, Manel. ‘Pro Deo, pro rege et pro patria’. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana / Ómnium, 2005.

10. Güell, Manel. “Lleves i demografia. Un camí inescrutable?. Proposta per a una teoria sobre el nombre de veïns aptes per a les armes com a aproximació quantitativa poblacional (Camp de Tarragona. segle XVII)”. Historia et Documenta, Valls, 2 (1995) 67-81. [i “Lleves i demografia. Un camí inexcrutable? (II)”. Historia et Documenta, Valls, 7 (2003) 75-80]

11. Güell Junkert, Manuel. “Los ejércitos de Felipe IV en el contexto de las alteraciones de Cataluña”. dins: Alcalá-Zamora, José; Belenguer, Ernest (coord.). Calderón de la Barca y la España del Barroco. II. Madrid: Centro de Estudios Políticos y constitucionales / Sociedad Estatal ‘España Nuevo Milenio’, 2001, II, 177-188.

12. Güell, Manel. El setge de Tarragona de 1641. Tarragona: Arola Editors, 2003.

13. Güell, Manel. “El personatge: El brau Mostaròs”. A Carn! [en línia –pdf-], Gener 2007, núm. 3, p. 17-20 [Consulta Gener de 2007]. Disponible a: www.acarn.cat.

14. Güell, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Lleida: Universitat, 2008 (Josep Lladonosa; 9), 209 p.

15. Mesa Gallego, Eduardo de. La pacificación de Flandes. Spínola y las campañas de Frisia (1604-1609). Madrid: Ministerio de Defensa, 2009.

16. Parker, Geoffrey. El ejército de Flandes y el Camino Español 1567-1659. Madrid: Alianza, 1986.

17. Parker, Geoffrey. La Revolución militar. Las innovaciones militares y el apogeo de Occidente 1500-1800. Barcelona: Crítica, 1990.

18. Sales, Núria. Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona: Empúries, 1984.

19. Sanabre, Josep. La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659). Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1956.

20. Serra, Eva. “Notes sobre l’esforç català a la campanya de Salses. Juliol 1639, gener 1640". en: Homenatge al Doctor Sebastià García Martínez. ii. València: Generalitat, 1988, 7-28.

21. Serra i Puig, Eva. “L’inici formal de la guerra contra el rei: un censal de trescentes mil lliures. Nota a un aspecte de la Guerra dels Segadors”. en: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17,18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, 89-136.

22. Simon tarres, Antoni - Espino López, Antonio. “Les institucions i formes d’organització militar catalanes abans de la guerra dels Segadors”. Pedralbes, 13/1 (1993 = Les Institucions Catalanes. Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, desembre de 1993) 143-150.

23. Simon i Tarrés, Antoni. Pau Claris. Líder d’una classe revolucionària. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Abat Oliba, 285), 477 p.

24. Thompson, I.A.A. Guerra y decadencia. Gobierno y administración en la España de los Austrias, 1560-1620. Barcelona: Crítica, 1981.

25. Torres i Sans, Xavier. “Segadors i miquelets a la revolució catalana (1640-1659)”. En:Serra, Eva (et alii). La revolució catalana de 1640. Barcelona: Crítica, 1991, 66-96.

26. Vidal i Pla, Jordi. “Les formes tradicionals de l’organització armada a la Catalunya del s. XVI i XVII. Suggerències per a una investigació”. Manuscrits, 3 (1986).

27. Zudaire Huarte, Eulogio. “Empresa de Leucata. Lance fatal del virrei Cardona. 29 de agosto – 29 de septiembre de 1637”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XIV (1960) 85-116.

28. Zudaire Huarte, Eulogio. El Conde Duque y Cataluña. Madrid: CSIC, 1964.