Dimecres 26 de gener

ORÍGENS I INICIS  DE LA EXPANSIÓ CATALANA EN

LA MEDITERRÀNIA: JAUME I

 Ernest Belenguer

-         La infantesa i l’adolescència de Jaume I: Occitània, Aragó i Catalunya. Conflictes nobiliaris i pensaments de conquesta

-         La primera joventut del rei Jaume: conquesta de Mallorca (1229-1232) i de part de l’emirat valencià (1232-1239). Les Corts a Lleida

-         La suspensió de la Conquesta. L’anada a Occitània (1239-1242-1246)

-         La Conquesta valenciana fins a Biar (1245)

-         Les consolidacions forals i municipals: Aragó, Catalunya i València. València, Mallorca i Barcelona (municipis consolidats). El barri de la Ribera

-         El desastre occità: el tractat de Corbeil (1258)

-         El gir imperial de Jaume I: la Sicília de Manfredo i el matrimoni de Constança i l’infant Pere (1260-1262)

-         Nous perills a Múrcia: intervenció de Jaume I (1264-1266) i conflictes a l’Aragó

-         La perspectiva de la Mediterrània Oriental: el viatge frustrat a Sant Joan d’Acre (1267)

-         Les bases de les conquestes: l’Església, el respecte a la minoria jueva i el doble tractament a l’islamisme mudèjar

-         Cap el final del regant: insurreccions cristianes al regne de València (1275), explosions musulmanes en el regne valencià i intervencions de benimerins (1276)

-         L’espasa de la conquesta en mans de l’infant Pere. Horitzons cap a Sicília

Bibliografia

Belenguer, E. (1976). València en la crisi del segle xv. Barcelona: Edicions 62.

___(2008) Jaume I i el seu regnat. Lleida: Pagès Editors

___(2009) Jaume I a través de la història. València: PUV                                                        

Bensch, S. P. (2000). Barcelona i els seus dirigents 1096-1291. Barcelona: Proa.

BURNS, R.I. (1981). Jaume I i els valencians del segle xiii. València: Tres i Quatre.

___(1987). Moros, cristians i jueus en el regne croat de València. València: Tres i Quatre. [Edició original en anglès: Cambridge: Cambridge University Press, 1984]

___(1990). L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle xiii al regne de València. València: Tres i Quatre. 2 v. [Edició original en anglès: New Jersey: Princeton University Press, 1973]

— (1993). El regne croat de València. València: Tres i Quatre.

Cabanes Pecourt, A.; Ferrer Navarro, R. (1979-1980). Llibre del Repartiment del Regne de València. València: Anubar. 3 v.

Cabestany, J. F. (2004) Jaume I. Conqueridor i home de govern (1208-1276). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Cateura, P. (1997). Mallorca en el segle xiii. Palma de Mallorca: El Tall.

Cingolani, S. M. (2007). La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana des del segle x fins al xiv. Barcelona: Base.

Delgado Echevarría, J. (1991). Fueros, Observancias y Actos de Corte del reino de Aragón. Edició a càrrec de P. Savall i S. Penén. Saragossa: Justicia de Aragón; Ibercaja.

Dufourcq, Ch. E. (1979). «Vers la Méditerranée orientale et l’Afrique». A: Jaime I y su época. X Congreso de historia de la Corona de Aragón. Ponències. Saragossa: Institución Fernando el Católico, p. 5-90.

Ferrando, A. (1979). Llibre del Repartiment de València. Introducció. València: Vicent Garcia Editores, p. v-lxvii.

Font i Rius, J. M. (1977). Jaume I i la municipalitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Discurs inaugural de l’any acadèmic 1977-1978]

Garrido i Valls, J. D. (1997). Jaume I i el regne de Múrcia. Barcelona: Dalmau Editor. [Reeditat el 2006]

Giunta, F. (1989).  Aragoneses y catalanes en el Mediterráneo. Barcelona: Ariel. [Vegeu especialment el cap. i, «Momentos orientales en la política mediterránea de Jaime I», p. 13-18]

Gual i Camarena, M. (1947-1948). «Contribución al estudio de la territorialidad de los Fueros de Valencia». A: Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón. Saragossa, vol. iii, p. 262-289.

Guichard, P. (1973). «Un seigneur musulman dans l’Espagne chrétienne. Le ra’is de Crevillente (1243-1318)». Mélanges de la Casa de Velázquez [París], núm. 9, p. 283-334.

___(1980). «La conquista militar y la estructuración política del reino»; «La repoblación y la condición de los musulmanes» i «Las transformaciones sociales y económicas». A: Nuestra historia. València: Mas-Ivars, vol. iii, pp. 14-107.

___(1990-1991). «Les musulmans de Valence et la reconquête (xi^e-xii^e siècles)». Damasc: Institut Français de Damasc. 2 v.

Guinot, E. (1991). Les cartes de poblament medievals valencianes. València: Generalitat Valenciana.

___ (1999). Els fundadors del regne. València: Tres i Quatre. 2 v.

Hernàndez, F. X. (2004). La història militar de Catalunya: temps de conquesta. Vol. ii. Barcelona: Dalmau Editor.

Hillgarth, J. N. (1984). El problema d’un imperi mediterrani català, 1229-1327. Palma de Mallorca: Moll.

Jaume I (1971). Llibre dels Feits. A: Soldevila, F. [ed.]. Les quatre grans cròniques. Barcelona: Selecta, p. 3-402.

Lalinde Abadia, J. (1979). Los fueros de Aragón. Saragossa: Librería General.

López Elum, P. (1995). La conquista i repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I. València: P. López.

___(1998). Los orígenes de los Furs de Valencia y de las Cortes en el siglo xiii. València. [Reedició: València: Generalitat Valenciana, 2001]

Marcos, E. (2006). La croada catalana. L’exèrcit de Jaume I a Terra Santa. Barcelona: L’Esfera dels Llibres.

Mas Forners, A. (2004). «Conquesta i creació del regne». A: Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, vol. ii, p. 9-39.

Milà i Fontanals, M. (1861). De los trovadores de España: estudio de lengua y poesía provenzal. Barcelona. [Reeditat a València el 1961]

Rovira i Armengol, J. (1933). Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere Albert. Barcelona: Barcino

Ruiz-Doménec, J. E. (1985). «Barcelona en 1249. Las circunstancias de un privilegio». A: La Ciudad hispánica durante los siglos xiii al xvi. Madrid: Universidad Complutense, vol. ii, p. 1333-1345.

Salvà, J. (1970). «Instituciones políticas y sociales otorgadas por Jaime I a los pobladores de Mallorca». A: Mascaró i Passarius, J. [coord.], Historia de Mallorca, vol. iii, p. 386-408 i 459-473.

Sans i Travé, J. M. (1999). Els Templers catalans de la rosa a la creu. Lleida: Pagès Editors

Santamaría, A. (1972). Determinantes de la conquista de Baleares (1229-1232). Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma de Mallorca: Estudio General Luliano. [Lliçó inaugural del curs acadèmic]

___(1979). «La expansión político-militar de la Corona de Aragón bajo la dirección de Jaime I: Baleares». A: Jaime I y su época. X Congreso de historia de la Corona de Aragón. Ponències. Saragossa: Institución Fernando el Católico, p. 91-146.

Shneidman, J. L. (1975). L’imperi catalano-aragonès (1200-1350). Barcelona: Edicions 62. 2 v.

Soldevila, F. (1968). Els primers temps de Jaume I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

___(1995). Pere el Gran. Vol. i: Primera part: L’infant. Vol. ii: Segona part: El regnat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Torres Fontes, J. (1987). La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime I de Aragón. Múrcia: Academia Alfonso X el Sabio. 2a ed..

Torró, J. (1999). El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276). València: Universitat de València. [Reeditat el 2006]

Ubieto, A. (1977). Orígenes del reino de Valencia. Vol. i. Valencia: Anubar.

Vidal Mayor. (1997). Edició, introducció i notes al manuscrit. Coordinada per M. D. Cabanes, A. Blasco i P. Pueyo. Saragossa: Libros Certeza.

Vinas, A.; Vinas, R. (2007). La conquesta de Mallorca. Palma de Mallorca: Moll.

Webster, J. R. (1998). Per Déu o per diners. Els mendicants i el clergat al País Valencià. Catarroja-Barcelona: Afers.

Xamena, P.; Riera, F. (1986). Història de l’Església a Mallorca. Palma de Mallorca: Moll.

INTRODUCCIÓ 19-01-11

INTRODUCCIÓ: PODER-ESTAT-FET MILITAR. EL CAS CATALÀ

Algunes precisions sobre la història militar.

Exèrcit i guerra en la formació dels estats.

La revolució militar: conceptes bàsics.

Interpretacions contràries o complementàries.

El cas català: el problema de l’aplicació dels esquemes generals.

El problema de l’existència d’un “exèrcit català”.

La historiografia catalana sobre la qüestió.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BAYROU, Lucien (dir.). Entre Languedoc et Roussillon : 1258-1659, fortifier une frontière? : esquisse d'une étude des fortifications de l'ancienne frontière fixée par le Traité de Corbeil (1258) entre le Languedoc et le Roussillon et leur évolution jusqu'au Traité des Pyrénées (1642-1659). Canet-St. Esteve, 2004.

BERENGER, J. La revolution militarie en Europe (XV-XVIII siècle), París, 1998.

BLACK, J. La Guerra. Del Renacimiento a la Revolución, 1492-1792. Madrid, 2003.

CALPENA, E. JUNQUERAS, O. Guerres dels catalans. Barcelona, 2003.

CIPOLLA, C. M. Cañones y velas en la primera fase de la expansión europea : 1400-1700. Barcelona, Ed. Ariel, 1967.

DD.AA. Guerre et paix dans l’Europe du XVII siècle, París, 1991, 2 vols.

DOWNING, B.M. The Military Revolution and Political Change. Originis of Democracy and Autocracy in the Early Modern History. Princeton, 1991.

HALE, J.R. Guerra y Sociedad en la Europa del Renacimiento 1450-1620. Madrid, 1990.

HERNÁNDEZ CARDONA, F. X. Història militar de Catalunya : aproximació didàctica, Barcelona, 2001. 4 vol.

HERNÀNDEZ CARDONA, F.X.; RUBIO CAMPILLO, X.

Breve Historia de la guerra moderna. Madrid, 2010.

MARTINEZ RUIZ, Enrique. Los soldados del rey. Los ejércitos de la Monarquía Hispánica (1480-1700). Madrid, 2008.

MCGLYNN, SEAN. A hierro y fuego. Las atrocidades de la guerra en

la edad media. Barcelona, Crítica, 2009.

PARKER, G. La revolución militar. Barcelona, 1990.

ROGER, C.J. (ed.). The Military Revolution Debate, Boulder, 1995.

THOMPSON. I.A.A. Guerra y decadencia: gobierno y administración en la España de los Austrias. Barcelona, 1981.

TILLY, C., Coerción, capital y los estados europeos, 990-1990. Madrid, 1992.

Aula del curs

Totes les sessions del curs (tret de la primera) es faran a l'Aula 303 de la Facultat de Geografia i Història (3er. pis).

Inauguració del curs

El curs començarà el dia 19 de gener a les set de la tarda a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història.