Clausura del curs

Us recordem que demà, 30 de març, se celebrarà la clausura del curs a les 19:30 a la Sala de Juntes de la facultat, al mateix lloc on es va fer la classe inaugural.

Classe del 23-03

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A CATALUNYA: EXÈRCITS ESTRANGERS I DEFENSA DE LA TERRA.

Per Josep M. TORRAS I RIBÉ (Universitat de Barcelona)

* Entre Àustries i Borbons: Catalunya en un conflicte europeu.

* La voràgine dels primers anys de la guerra (1705-1706).

* La primera ofensiva aliada sobre Madrid (1706).

* Les conseqüències per a Catalunya de la batalla d’Almansa (1707).

* L’empantanament del front: guerra de posicions i ofensives estacionals (1708-1709.

* El fracàs de la segona expedició contra Madrid i el capgirament internacional (1710-1712).

* De l’armistici a l’ocupació borbònica: repressió i defensa de la terra (1713).

* La guerra en dos fronts: bloqueig de Barcelona i sotmetiment del territori a sang i foc (1713-1714).

* El principi de la fi: el setge de Berwick i l’assalt a les muralles agost-setembre de 1714).

Bibliografia sumària:

ALBAREDA, Joaquim, Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714). Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001.

ALBAREDA, Joaquim, El “Cas dels Catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona, Fundació Noguera, 2005.

ALCOBERRO, Agustí [Dir.], Catalunya durant la Guerra de Successió. Baracelona, Ara Llibres, 2006.

BRUGUERA, Mateo, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona, y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña de 1713-1714. Barcelona, L. Fiol y Gros, 1871-1872.

CASTELLVÍ, Francisco de, Narraciones históricas. Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997-2002.

FELIU DE LA PEÑA Y FARELL, Narciso, Anales de Cataluña. Barcelona, Joseph Llopis Imp., 1709.

MERCADER RIBA, Joan, Els Capitans Generals. El segle XVIII. Barcelona, Editorial Teide, 1957.

MERCADER RIBA, Joan, Felip V i Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1968.

SANPERE I MIQUEL, Salvador, Fin de la nación catalana. Barcelona, L’Avenç, 1905 [Reed. Facsímil, 2001].

TORRAS I RIBÉ, Josep M., La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1999 [3ª ed., 2007]

TORRAS I RIBÉ, Josep M., Felip V contra Catalunya. Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2005 [4ª edició, 2007].

TORRAS I RIBÉ, Josep M., “La Guerra de Successió a Catalunya”. Quaderns del Museu d’Història de Catalunya, nº 14 (Barcelona, 2008), p. 29-47.

Els miquelets

Assaig de definició.
Trajectòria històrica.
Activitats.
Dels miquelets de la Terra als fusellers de muntanya.
Coordenades generals

BIBLIOGRAFIA

GUAL VILÀ, Valentí: Justícia i Terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II). Valls, 2003.
SALES, Núria: "Miquelets catalans i protestans del Llenguadoc", dins Senyors bandolers, miquelets i botiflers, Barcelona, 1984, pp. 103-137.
TORRES, Xavier: "Senyors i miquelets a la revolució catalana (1640-1659)", dins DDAA La revolució catalana de 1640, Barcelona, 1991, pp.66-96.

LA ORGANITZACIÓ MILITAR CATALANA DURANT LA GUERRA DELS SEGADORS (9 de març)

Preliminar

-Evolució de la Catalunya talassocràtica a la Catalunya desarmada dels Àustries

Recursos

-Finançament:
.Importància dels diners
.Costos militars d’epoca moderna
.Fonts d’ingressos
-Les institucions militars
.Fortificacions
.Drassanes
.Cavalls
.Convocatòries de defensa
.Armes
-Base humana demogràfica

Estructura organitzativa

-Estat major
-Comandaments
-Infanteria
-Artilleria
-Cavalleria
-Marina
-Logística

Els combats: setges i batalles

-Les expugnacions a l’època moderna
.Teòrica
.La campanya militar de 1640
.Cambrils
.Les Illes
.Montjuïc
.Tarragona, 1641

Cloenda

-Consideracions generals





BIBLIOGRAFIA


1. Espino López, Antonio. “¿Existió un ejército catalán en la época moderna?”. Manuscrits, 15 (1997) 115-120.

2. Espino López, Antonio. “Las estructuras militares de los reinos hispánicos (siglos XIV-XVII): un estudio comparativo”. Revista de Historia Militar, 85 (1999) 13-40.

3. Espino López, Antonio. “Oficiales catalanes en el ejército de los Áustrias, 1635-1700”. Cuadernos de Historia Moderna, UCM, 24 (2000) 31-54.

4. Estanyol Bardera, Vicenç. El pactisme en guerra (L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1999.

5. Ettinghausen, Henry. La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’época. iv. Barcelona: Curial, 1993.

6. Florensa i Soler, Núria. El Consell de Cent. Barcelona a la Guerra dels Segadors. Barcelona: l’autora, 1996.

7. Florensa i Soler, Núria. "Les fortificacions de Barcelona, motiu de desafiament a Felip IV de Castella", en: El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat, coord. Joan Roca i Albert. Barcelona: IMHB/Proa, 1997, 41-48.

8. Florensa i Soler, Núria. “La derrota del ejército hispánico en Barcelona ‘la batalla de Montjuïc’. Antecedentes y desarrollo de la guerra”. en: Alcalá-Zamora, José; Belenguer, Ernest (coord.). Calderón de la Barca y la España del Barroco. ii. Madrid: Centro de Estudios Políticos y constitucionales / Sociedad Estatal ‘España Nuevo Milenio’, 2001, ii, 189-206.

9. Florensa i Soler, Núria; Güell, Manel. ‘Pro Deo, pro rege et pro patria’. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana / Ómnium, 2005.

10. Güell, Manel. “Lleves i demografia. Un camí inescrutable?. Proposta per a una teoria sobre el nombre de veïns aptes per a les armes com a aproximació quantitativa poblacional (Camp de Tarragona. segle XVII)”. Historia et Documenta, Valls, 2 (1995) 67-81. [i “Lleves i demografia. Un camí inexcrutable? (II)”. Historia et Documenta, Valls, 7 (2003) 75-80]

11. Güell Junkert, Manuel. “Los ejércitos de Felipe IV en el contexto de las alteraciones de Cataluña”. dins: Alcalá-Zamora, José; Belenguer, Ernest (coord.). Calderón de la Barca y la España del Barroco. II. Madrid: Centro de Estudios Políticos y constitucionales / Sociedad Estatal ‘España Nuevo Milenio’, 2001, II, 177-188.

12. Güell, Manel. El setge de Tarragona de 1641. Tarragona: Arola Editors, 2003.

13. Güell, Manel. “El personatge: El brau Mostaròs”. A Carn! [en línia –pdf-], Gener 2007, núm. 3, p. 17-20 [Consulta Gener de 2007]. Disponible a: www.acarn.cat.

14. Güell, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Lleida: Universitat, 2008 (Josep Lladonosa; 9), 209 p.

15. Mesa Gallego, Eduardo de. La pacificación de Flandes. Spínola y las campañas de Frisia (1604-1609). Madrid: Ministerio de Defensa, 2009.

16. Parker, Geoffrey. El ejército de Flandes y el Camino Español 1567-1659. Madrid: Alianza, 1986.

17. Parker, Geoffrey. La Revolución militar. Las innovaciones militares y el apogeo de Occidente 1500-1800. Barcelona: Crítica, 1990.

18. Sales, Núria. Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona: Empúries, 1984.

19. Sanabre, Josep. La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659). Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1956.

20. Serra, Eva. “Notes sobre l’esforç català a la campanya de Salses. Juliol 1639, gener 1640". en: Homenatge al Doctor Sebastià García Martínez. ii. València: Generalitat, 1988, 7-28.

21. Serra i Puig, Eva. “L’inici formal de la guerra contra el rei: un censal de trescentes mil lliures. Nota a un aspecte de la Guerra dels Segadors”. en: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17,18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, 89-136.

22. Simon tarres, Antoni - Espino López, Antonio. “Les institucions i formes d’organització militar catalanes abans de la guerra dels Segadors”. Pedralbes, 13/1 (1993 = Les Institucions Catalanes. Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, desembre de 1993) 143-150.

23. Simon i Tarrés, Antoni. Pau Claris. Líder d’una classe revolucionària. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Abat Oliba, 285), 477 p.

24. Thompson, I.A.A. Guerra y decadencia. Gobierno y administración en la España de los Austrias, 1560-1620. Barcelona: Crítica, 1981.

25. Torres i Sans, Xavier. “Segadors i miquelets a la revolució catalana (1640-1659)”. En:Serra, Eva (et alii). La revolució catalana de 1640. Barcelona: Crítica, 1991, 66-96.

26. Vidal i Pla, Jordi. “Les formes tradicionals de l’organització armada a la Catalunya del s. XVI i XVII. Suggerències per a una investigació”. Manuscrits, 3 (1986).

27. Zudaire Huarte, Eulogio. “Empresa de Leucata. Lance fatal del virrei Cardona. 29 de agosto – 29 de septiembre de 1637”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XIV (1960) 85-116.

28. Zudaire Huarte, Eulogio. El Conde Duque y Cataluña. Madrid: CSIC, 1964.

Canvi en la programació

S'ha produït un canvi d'ordre en el programa. Aquesta setmana la classe serà impartida pel professor Valentí Gual, mentre que en Manuel Güell farà la seva la setmana vinent.

Bandolers i quadrilles (2 de març)

ELS BANDOLERS
-Origen de les bandositats. Nyerros i cadells.
-Tipus d'activitats. Fills de la misèria o opositors polítics?
-La colla: composició, perfil social, dimensió i estructura.
-La repressió. Mètodes i resultats.
-La importància del bandolerisme.

Bibliografia

GUAL VILÀ, Valentí: Justícia i Terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II). Valls, 2003.
GUAL, V.; BUYREU, J. “Bandolerisme i frontera”. A: CASALS, A. (coord.). Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus. Barcelona, 2009.
REGLÀ, Joan: El bandolerisme català del Barroc. Barcelona, 1966 (2a ed.)
SALES, Núria: Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona, 1984.
TORRES SANS, Xavier: Els bandolers (segles XVI-XVII). Vic, 1991.

Canvi d'aula

A partir de dimecres vinent les classes es duran a terme a l'aula 304 de la Facultat de Geografia i Història, també a la tercera planta.

L’EVOLUCIÓ MILITAR CATALANA FINS A LA GUERRA CIVIL DE 1462

1. Els problemes documentals.
2. La naturalesa de la prestació militar: feus, cavalleries.
3. Castells i fronteres.
4. L’exèrcit de terra: unitats i xifres.
5. Les guerres a Catalunya en el segle XIV.
6. Un exemple expansiu: la campanya d’Alfons el Magnànim a Nàpols.
7. La Guerra Civil de 1462-1472.
8. La fi d’una època.

BIBLIOGRAFIA

BOLÓS, Jordi de. “L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia”. Catalunya Romànica, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998, vol. XXVII, p. 19-62.

CALPENA, E.; JUNQUERAS, O. Guerres dels catalans. Pòrtic, Barcelona, 2003.

DD.AA. Els castells catalans. Dalmau editors, Barcelona, 1967-1979. 6 vols.

FERRER MALLOL, M. T. “La organización militar en Cataluña en la Edad Media”, Revista de historia militar, Nº Extra 1, 2001 , pàg. 119-222.

HERNÁNDEZ, F. Xavier. Història militar de Catalunya : aproximació didàctica. Dalmau Editors, Barcelona, 2001. Vols. 2 i 3.

RIU, M. “L’arquitectura civil i militar”. Catalunya Romànica. Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, vol. I, p. 80-85.

SÁIZ SERRANO, Jorge. “La caballería de Alfonso el Magnánimo en la expedición mediterránea de 1432: reclutamiento y estructura de tropas en la Corona de Aragón”. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, , Nº. Extra 1, 1996 (Exemplar dedicat a: Homenatge a la Dra. Milagro Gil-Mascarell), pàg. 23-64.

Dimecres 26 de gener

ORÍGENS I INICIS  DE LA EXPANSIÓ CATALANA EN

LA MEDITERRÀNIA: JAUME I

 Ernest Belenguer

-         La infantesa i l’adolescència de Jaume I: Occitània, Aragó i Catalunya. Conflictes nobiliaris i pensaments de conquesta

-         La primera joventut del rei Jaume: conquesta de Mallorca (1229-1232) i de part de l’emirat valencià (1232-1239). Les Corts a Lleida

-         La suspensió de la Conquesta. L’anada a Occitània (1239-1242-1246)

-         La Conquesta valenciana fins a Biar (1245)

-         Les consolidacions forals i municipals: Aragó, Catalunya i València. València, Mallorca i Barcelona (municipis consolidats). El barri de la Ribera

-         El desastre occità: el tractat de Corbeil (1258)

-         El gir imperial de Jaume I: la Sicília de Manfredo i el matrimoni de Constança i l’infant Pere (1260-1262)

-         Nous perills a Múrcia: intervenció de Jaume I (1264-1266) i conflictes a l’Aragó

-         La perspectiva de la Mediterrània Oriental: el viatge frustrat a Sant Joan d’Acre (1267)

-         Les bases de les conquestes: l’Església, el respecte a la minoria jueva i el doble tractament a l’islamisme mudèjar

-         Cap el final del regant: insurreccions cristianes al regne de València (1275), explosions musulmanes en el regne valencià i intervencions de benimerins (1276)

-         L’espasa de la conquesta en mans de l’infant Pere. Horitzons cap a Sicília

Bibliografia

Belenguer, E. (1976). València en la crisi del segle xv. Barcelona: Edicions 62.

___(2008) Jaume I i el seu regnat. Lleida: Pagès Editors

___(2009) Jaume I a través de la història. València: PUV                                                        

Bensch, S. P. (2000). Barcelona i els seus dirigents 1096-1291. Barcelona: Proa.

BURNS, R.I. (1981). Jaume I i els valencians del segle xiii. València: Tres i Quatre.

___(1987). Moros, cristians i jueus en el regne croat de València. València: Tres i Quatre. [Edició original en anglès: Cambridge: Cambridge University Press, 1984]

___(1990). L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle xiii al regne de València. València: Tres i Quatre. 2 v. [Edició original en anglès: New Jersey: Princeton University Press, 1973]

— (1993). El regne croat de València. València: Tres i Quatre.

Cabanes Pecourt, A.; Ferrer Navarro, R. (1979-1980). Llibre del Repartiment del Regne de València. València: Anubar. 3 v.

Cabestany, J. F. (2004) Jaume I. Conqueridor i home de govern (1208-1276). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Cateura, P. (1997). Mallorca en el segle xiii. Palma de Mallorca: El Tall.

Cingolani, S. M. (2007). La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana des del segle x fins al xiv. Barcelona: Base.

Delgado Echevarría, J. (1991). Fueros, Observancias y Actos de Corte del reino de Aragón. Edició a càrrec de P. Savall i S. Penén. Saragossa: Justicia de Aragón; Ibercaja.

Dufourcq, Ch. E. (1979). «Vers la Méditerranée orientale et l’Afrique». A: Jaime I y su época. X Congreso de historia de la Corona de Aragón. Ponències. Saragossa: Institución Fernando el Católico, p. 5-90.

Ferrando, A. (1979). Llibre del Repartiment de València. Introducció. València: Vicent Garcia Editores, p. v-lxvii.

Font i Rius, J. M. (1977). Jaume I i la municipalitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Discurs inaugural de l’any acadèmic 1977-1978]

Garrido i Valls, J. D. (1997). Jaume I i el regne de Múrcia. Barcelona: Dalmau Editor. [Reeditat el 2006]

Giunta, F. (1989).  Aragoneses y catalanes en el Mediterráneo. Barcelona: Ariel. [Vegeu especialment el cap. i, «Momentos orientales en la política mediterránea de Jaime I», p. 13-18]

Gual i Camarena, M. (1947-1948). «Contribución al estudio de la territorialidad de los Fueros de Valencia». A: Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón. Saragossa, vol. iii, p. 262-289.

Guichard, P. (1973). «Un seigneur musulman dans l’Espagne chrétienne. Le ra’is de Crevillente (1243-1318)». Mélanges de la Casa de Velázquez [París], núm. 9, p. 283-334.

___(1980). «La conquista militar y la estructuración política del reino»; «La repoblación y la condición de los musulmanes» i «Las transformaciones sociales y económicas». A: Nuestra historia. València: Mas-Ivars, vol. iii, pp. 14-107.

___(1990-1991). «Les musulmans de Valence et la reconquête (xi^e-xii^e siècles)». Damasc: Institut Français de Damasc. 2 v.

Guinot, E. (1991). Les cartes de poblament medievals valencianes. València: Generalitat Valenciana.

___ (1999). Els fundadors del regne. València: Tres i Quatre. 2 v.

Hernàndez, F. X. (2004). La història militar de Catalunya: temps de conquesta. Vol. ii. Barcelona: Dalmau Editor.

Hillgarth, J. N. (1984). El problema d’un imperi mediterrani català, 1229-1327. Palma de Mallorca: Moll.

Jaume I (1971). Llibre dels Feits. A: Soldevila, F. [ed.]. Les quatre grans cròniques. Barcelona: Selecta, p. 3-402.

Lalinde Abadia, J. (1979). Los fueros de Aragón. Saragossa: Librería General.

López Elum, P. (1995). La conquista i repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I. València: P. López.

___(1998). Los orígenes de los Furs de Valencia y de las Cortes en el siglo xiii. València. [Reedició: València: Generalitat Valenciana, 2001]

Marcos, E. (2006). La croada catalana. L’exèrcit de Jaume I a Terra Santa. Barcelona: L’Esfera dels Llibres.

Mas Forners, A. (2004). «Conquesta i creació del regne». A: Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, vol. ii, p. 9-39.

Milà i Fontanals, M. (1861). De los trovadores de España: estudio de lengua y poesía provenzal. Barcelona. [Reeditat a València el 1961]

Rovira i Armengol, J. (1933). Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere Albert. Barcelona: Barcino

Ruiz-Doménec, J. E. (1985). «Barcelona en 1249. Las circunstancias de un privilegio». A: La Ciudad hispánica durante los siglos xiii al xvi. Madrid: Universidad Complutense, vol. ii, p. 1333-1345.

Salvà, J. (1970). «Instituciones políticas y sociales otorgadas por Jaime I a los pobladores de Mallorca». A: Mascaró i Passarius, J. [coord.], Historia de Mallorca, vol. iii, p. 386-408 i 459-473.

Sans i Travé, J. M. (1999). Els Templers catalans de la rosa a la creu. Lleida: Pagès Editors

Santamaría, A. (1972). Determinantes de la conquista de Baleares (1229-1232). Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma de Mallorca: Estudio General Luliano. [Lliçó inaugural del curs acadèmic]

___(1979). «La expansión político-militar de la Corona de Aragón bajo la dirección de Jaime I: Baleares». A: Jaime I y su época. X Congreso de historia de la Corona de Aragón. Ponències. Saragossa: Institución Fernando el Católico, p. 91-146.

Shneidman, J. L. (1975). L’imperi catalano-aragonès (1200-1350). Barcelona: Edicions 62. 2 v.

Soldevila, F. (1968). Els primers temps de Jaume I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

___(1995). Pere el Gran. Vol. i: Primera part: L’infant. Vol. ii: Segona part: El regnat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Torres Fontes, J. (1987). La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime I de Aragón. Múrcia: Academia Alfonso X el Sabio. 2a ed..

Torró, J. (1999). El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276). València: Universitat de València. [Reeditat el 2006]

Ubieto, A. (1977). Orígenes del reino de Valencia. Vol. i. Valencia: Anubar.

Vidal Mayor. (1997). Edició, introducció i notes al manuscrit. Coordinada per M. D. Cabanes, A. Blasco i P. Pueyo. Saragossa: Libros Certeza.

Vinas, A.; Vinas, R. (2007). La conquesta de Mallorca. Palma de Mallorca: Moll.

Webster, J. R. (1998). Per Déu o per diners. Els mendicants i el clergat al País Valencià. Catarroja-Barcelona: Afers.

Xamena, P.; Riera, F. (1986). Història de l’Església a Mallorca. Palma de Mallorca: Moll.

INTRODUCCIÓ 19-01-11

INTRODUCCIÓ: PODER-ESTAT-FET MILITAR. EL CAS CATALÀ

Algunes precisions sobre la història militar.

Exèrcit i guerra en la formació dels estats.

La revolució militar: conceptes bàsics.

Interpretacions contràries o complementàries.

El cas català: el problema de l’aplicació dels esquemes generals.

El problema de l’existència d’un “exèrcit català”.

La historiografia catalana sobre la qüestió.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BAYROU, Lucien (dir.). Entre Languedoc et Roussillon : 1258-1659, fortifier une frontière? : esquisse d'une étude des fortifications de l'ancienne frontière fixée par le Traité de Corbeil (1258) entre le Languedoc et le Roussillon et leur évolution jusqu'au Traité des Pyrénées (1642-1659). Canet-St. Esteve, 2004.

BERENGER, J. La revolution militarie en Europe (XV-XVIII siècle), París, 1998.

BLACK, J. La Guerra. Del Renacimiento a la Revolución, 1492-1792. Madrid, 2003.

CALPENA, E. JUNQUERAS, O. Guerres dels catalans. Barcelona, 2003.

CIPOLLA, C. M. Cañones y velas en la primera fase de la expansión europea : 1400-1700. Barcelona, Ed. Ariel, 1967.

DD.AA. Guerre et paix dans l’Europe du XVII siècle, París, 1991, 2 vols.

DOWNING, B.M. The Military Revolution and Political Change. Originis of Democracy and Autocracy in the Early Modern History. Princeton, 1991.

HALE, J.R. Guerra y Sociedad en la Europa del Renacimiento 1450-1620. Madrid, 1990.

HERNÁNDEZ CARDONA, F. X. Història militar de Catalunya : aproximació didàctica, Barcelona, 2001. 4 vol.

HERNÀNDEZ CARDONA, F.X.; RUBIO CAMPILLO, X.

Breve Historia de la guerra moderna. Madrid, 2010.

MARTINEZ RUIZ, Enrique. Los soldados del rey. Los ejércitos de la Monarquía Hispánica (1480-1700). Madrid, 2008.

MCGLYNN, SEAN. A hierro y fuego. Las atrocidades de la guerra en

la edad media. Barcelona, Crítica, 2009.

PARKER, G. La revolución militar. Barcelona, 1990.

ROGER, C.J. (ed.). The Military Revolution Debate, Boulder, 1995.

THOMPSON. I.A.A. Guerra y decadencia: gobierno y administración en la España de los Austrias. Barcelona, 1981.

TILLY, C., Coerción, capital y los estados europeos, 990-1990. Madrid, 1992.

Aula del curs

Totes les sessions del curs (tret de la primera) es faran a l'Aula 303 de la Facultat de Geografia i Història (3er. pis).

Inauguració del curs

El curs començarà el dia 19 de gener a les set de la tarda a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història.