Clausura del curs

Us recordem que demà, 30 de març, se celebrarà la clausura del curs a les 19:30 a la Sala de Juntes de la facultat, al mateix lloc on es va fer la classe inaugural.

Classe del 23-03

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A CATALUNYA: EXÈRCITS ESTRANGERS I DEFENSA DE LA TERRA.

Per Josep M. TORRAS I RIBÉ (Universitat de Barcelona)

* Entre Àustries i Borbons: Catalunya en un conflicte europeu.

* La voràgine dels primers anys de la guerra (1705-1706).

* La primera ofensiva aliada sobre Madrid (1706).

* Les conseqüències per a Catalunya de la batalla d’Almansa (1707).

* L’empantanament del front: guerra de posicions i ofensives estacionals (1708-1709.

* El fracàs de la segona expedició contra Madrid i el capgirament internacional (1710-1712).

* De l’armistici a l’ocupació borbònica: repressió i defensa de la terra (1713).

* La guerra en dos fronts: bloqueig de Barcelona i sotmetiment del territori a sang i foc (1713-1714).

* El principi de la fi: el setge de Berwick i l’assalt a les muralles agost-setembre de 1714).

Bibliografia sumària:

ALBAREDA, Joaquim, Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714). Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001.

ALBAREDA, Joaquim, El “Cas dels Catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona, Fundació Noguera, 2005.

ALCOBERRO, Agustí [Dir.], Catalunya durant la Guerra de Successió. Baracelona, Ara Llibres, 2006.

BRUGUERA, Mateo, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona, y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña de 1713-1714. Barcelona, L. Fiol y Gros, 1871-1872.

CASTELLVÍ, Francisco de, Narraciones históricas. Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997-2002.

FELIU DE LA PEÑA Y FARELL, Narciso, Anales de Cataluña. Barcelona, Joseph Llopis Imp., 1709.

MERCADER RIBA, Joan, Els Capitans Generals. El segle XVIII. Barcelona, Editorial Teide, 1957.

MERCADER RIBA, Joan, Felip V i Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1968.

SANPERE I MIQUEL, Salvador, Fin de la nación catalana. Barcelona, L’Avenç, 1905 [Reed. Facsímil, 2001].

TORRAS I RIBÉ, Josep M., La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1999 [3ª ed., 2007]

TORRAS I RIBÉ, Josep M., Felip V contra Catalunya. Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2005 [4ª edició, 2007].

TORRAS I RIBÉ, Josep M., “La Guerra de Successió a Catalunya”. Quaderns del Museu d’Història de Catalunya, nº 14 (Barcelona, 2008), p. 29-47.

Els miquelets

Assaig de definició.
Trajectòria històrica.
Activitats.
Dels miquelets de la Terra als fusellers de muntanya.
Coordenades generals

BIBLIOGRAFIA

GUAL VILÀ, Valentí: Justícia i Terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II). Valls, 2003.
SALES, Núria: "Miquelets catalans i protestans del Llenguadoc", dins Senyors bandolers, miquelets i botiflers, Barcelona, 1984, pp. 103-137.
TORRES, Xavier: "Senyors i miquelets a la revolució catalana (1640-1659)", dins DDAA La revolució catalana de 1640, Barcelona, 1991, pp.66-96.

LA ORGANITZACIÓ MILITAR CATALANA DURANT LA GUERRA DELS SEGADORS (9 de març)

Preliminar

-Evolució de la Catalunya talassocràtica a la Catalunya desarmada dels Àustries

Recursos

-Finançament:
.Importància dels diners
.Costos militars d’epoca moderna
.Fonts d’ingressos
-Les institucions militars
.Fortificacions
.Drassanes
.Cavalls
.Convocatòries de defensa
.Armes
-Base humana demogràfica

Estructura organitzativa

-Estat major
-Comandaments
-Infanteria
-Artilleria
-Cavalleria
-Marina
-Logística

Els combats: setges i batalles

-Les expugnacions a l’època moderna
.Teòrica
.La campanya militar de 1640
.Cambrils
.Les Illes
.Montjuïc
.Tarragona, 1641

Cloenda

-Consideracions generals





BIBLIOGRAFIA


1. Espino López, Antonio. “¿Existió un ejército catalán en la época moderna?”. Manuscrits, 15 (1997) 115-120.

2. Espino López, Antonio. “Las estructuras militares de los reinos hispánicos (siglos XIV-XVII): un estudio comparativo”. Revista de Historia Militar, 85 (1999) 13-40.

3. Espino López, Antonio. “Oficiales catalanes en el ejército de los Áustrias, 1635-1700”. Cuadernos de Historia Moderna, UCM, 24 (2000) 31-54.

4. Estanyol Bardera, Vicenç. El pactisme en guerra (L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1999.

5. Ettinghausen, Henry. La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’época. iv. Barcelona: Curial, 1993.

6. Florensa i Soler, Núria. El Consell de Cent. Barcelona a la Guerra dels Segadors. Barcelona: l’autora, 1996.

7. Florensa i Soler, Núria. "Les fortificacions de Barcelona, motiu de desafiament a Felip IV de Castella", en: El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat, coord. Joan Roca i Albert. Barcelona: IMHB/Proa, 1997, 41-48.

8. Florensa i Soler, Núria. “La derrota del ejército hispánico en Barcelona ‘la batalla de Montjuïc’. Antecedentes y desarrollo de la guerra”. en: Alcalá-Zamora, José; Belenguer, Ernest (coord.). Calderón de la Barca y la España del Barroco. ii. Madrid: Centro de Estudios Políticos y constitucionales / Sociedad Estatal ‘España Nuevo Milenio’, 2001, ii, 189-206.

9. Florensa i Soler, Núria; Güell, Manel. ‘Pro Deo, pro rege et pro patria’. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana / Ómnium, 2005.

10. Güell, Manel. “Lleves i demografia. Un camí inescrutable?. Proposta per a una teoria sobre el nombre de veïns aptes per a les armes com a aproximació quantitativa poblacional (Camp de Tarragona. segle XVII)”. Historia et Documenta, Valls, 2 (1995) 67-81. [i “Lleves i demografia. Un camí inexcrutable? (II)”. Historia et Documenta, Valls, 7 (2003) 75-80]

11. Güell Junkert, Manuel. “Los ejércitos de Felipe IV en el contexto de las alteraciones de Cataluña”. dins: Alcalá-Zamora, José; Belenguer, Ernest (coord.). Calderón de la Barca y la España del Barroco. II. Madrid: Centro de Estudios Políticos y constitucionales / Sociedad Estatal ‘España Nuevo Milenio’, 2001, II, 177-188.

12. Güell, Manel. El setge de Tarragona de 1641. Tarragona: Arola Editors, 2003.

13. Güell, Manel. “El personatge: El brau Mostaròs”. A Carn! [en línia –pdf-], Gener 2007, núm. 3, p. 17-20 [Consulta Gener de 2007]. Disponible a: www.acarn.cat.

14. Güell, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Lleida: Universitat, 2008 (Josep Lladonosa; 9), 209 p.

15. Mesa Gallego, Eduardo de. La pacificación de Flandes. Spínola y las campañas de Frisia (1604-1609). Madrid: Ministerio de Defensa, 2009.

16. Parker, Geoffrey. El ejército de Flandes y el Camino Español 1567-1659. Madrid: Alianza, 1986.

17. Parker, Geoffrey. La Revolución militar. Las innovaciones militares y el apogeo de Occidente 1500-1800. Barcelona: Crítica, 1990.

18. Sales, Núria. Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona: Empúries, 1984.

19. Sanabre, Josep. La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659). Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1956.

20. Serra, Eva. “Notes sobre l’esforç català a la campanya de Salses. Juliol 1639, gener 1640". en: Homenatge al Doctor Sebastià García Martínez. ii. València: Generalitat, 1988, 7-28.

21. Serra i Puig, Eva. “L’inici formal de la guerra contra el rei: un censal de trescentes mil lliures. Nota a un aspecte de la Guerra dels Segadors”. en: El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17,18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema, 1989, 89-136.

22. Simon tarres, Antoni - Espino López, Antonio. “Les institucions i formes d’organització militar catalanes abans de la guerra dels Segadors”. Pedralbes, 13/1 (1993 = Les Institucions Catalanes. Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, desembre de 1993) 143-150.

23. Simon i Tarrés, Antoni. Pau Claris. Líder d’una classe revolucionària. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Abat Oliba, 285), 477 p.

24. Thompson, I.A.A. Guerra y decadencia. Gobierno y administración en la España de los Austrias, 1560-1620. Barcelona: Crítica, 1981.

25. Torres i Sans, Xavier. “Segadors i miquelets a la revolució catalana (1640-1659)”. En:Serra, Eva (et alii). La revolució catalana de 1640. Barcelona: Crítica, 1991, 66-96.

26. Vidal i Pla, Jordi. “Les formes tradicionals de l’organització armada a la Catalunya del s. XVI i XVII. Suggerències per a una investigació”. Manuscrits, 3 (1986).

27. Zudaire Huarte, Eulogio. “Empresa de Leucata. Lance fatal del virrei Cardona. 29 de agosto – 29 de septiembre de 1637”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XIV (1960) 85-116.

28. Zudaire Huarte, Eulogio. El Conde Duque y Cataluña. Madrid: CSIC, 1964.

Canvi en la programació

S'ha produït un canvi d'ordre en el programa. Aquesta setmana la classe serà impartida pel professor Valentí Gual, mentre que en Manuel Güell farà la seva la setmana vinent.

Bandolers i quadrilles (2 de març)

ELS BANDOLERS
-Origen de les bandositats. Nyerros i cadells.
-Tipus d'activitats. Fills de la misèria o opositors polítics?
-La colla: composició, perfil social, dimensió i estructura.
-La repressió. Mètodes i resultats.
-La importància del bandolerisme.

Bibliografia

GUAL VILÀ, Valentí: Justícia i Terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (armari II). Valls, 2003.
GUAL, V.; BUYREU, J. “Bandolerisme i frontera”. A: CASALS, A. (coord.). Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus. Barcelona, 2009.
REGLÀ, Joan: El bandolerisme català del Barroc. Barcelona, 1966 (2a ed.)
SALES, Núria: Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona, 1984.
TORRES SANS, Xavier: Els bandolers (segles XVI-XVII). Vic, 1991.